Us presentem una selecció dels textos que inspiren l’equip de Sa Llavor i comparteixen a les reunions setmanals com a part del seu camí pedagògic.

“Dues ànimes resideixen ai! en el meu pit,
l’una vol separar-se de l’altra;
l’una, mitjançant òrgans tenaços,
s’aferra al món en un rude delit amorós;
l’altra s’eleva amb vigor de les tenebres
cap als camps de excelsos avantpassats “

(Faust I, 1112-1117) Goethe

“What is education?”, J.Krishnamurti, del llibre “What are you doing with your life?”
El tipus correcte d’educació es refereix a la llibertat individual, que és l’única que pot aportar una veritable cooperació amb el tot, amb tots.
Però aquesta llibertat no s’aconsegueix a través de la recerca del nostre propi engrandiment i èxit. La llibertat ve amb l’autoconeixement, quan la ment va més enllà dels obstacles que s’ha creat a si mateixa en anhelar la seva pròpia seguretat. És la funció de l’educació ajudar a cada individu a descobrir tots aquests obstacles psicològics, i no simplement imposar nous patrons de conducta, noves maneres de pensament. Tals imposicions mai despertaran la intel·ligència, la comprensió creativa, sinó que només condicionaran encara més a l’individu. Segurament, això és el que està succeint al món, i per això els nostres problemes continuen i es multipliquen.
És només quan comencem a comprendre el profund significat de la vida humana que pot haver-hi una veritable educació; però per comprendre, la ment ha d’alliberar-se intel·ligentment del desig de recompensa que genera por i conformitat. Si considerem els nens com a propietat personal, si per a nosaltres són la continuació de la nostra mesquinesa i la realització de les nostres ambicions, llavors construirem un entorn, una estructura social en la qual no hi ha amor, sinó només la recerca d’avantatges egocèntriques.

 

Du musst das Leben nicht verstehen. Rainer Maria Rilke.
Du musst das Leben nicht verstehen,
dann wird es werden wie ein Fest.
Und lass dir jeden Tag geschehen
so wie ein Kind im Weitergehen von jedem Wehen
sich viele Blüten schenken lässt.

Sie aufzusammeln und zu sparen,
das kommt dem Kind nicht in den Sinn.
Es löst sie leise aus den Haaren,
drin sie so gern gefangen waren,
und hält den lieben jungen Jahren
nach neuen seine Hände hin.

 

Principis d’ “Aliança per a la Infantesa”. Joan Almon.
La infantesa és un temps per a aprendre sobre coses essencials; sobre el món celestial i el terrenal; sobre el Bé, la Bellesa i la Veritat.
La infantesa és un temps per a ser estimat i estimar; per a expressar por i aprendre a confiar; d’estar seriós, d’estar calmat; i de celebrar amb rialles i alegria.
Els nens tenen el dret a somniar i a créixer al seu propi ritme; tenen el dret a cometre errors i el dret a ser perdonats. Els nens tenen el dret a que se’ls alliberi de la violència i de la fam; de tenir una llar i protecció; i de tenir el recolzament per a créixer de manera saludable, amb bons hàbits i nutrició segura.
Els nens necessiten gent a la que respectar, adults que els ofereixin un exemple i una autoritat amable que ells puguin seguir. Necessiten un ventall d’experiències, tendresa i bondat, valentia i coratge, fins i tot, picardia i mal comportament.
Els nens necessiten una relació amorosa amb la terra, amb els animals i la naturalesa, amb les famílies i amb la comunitat.
Els nens necessiten moments per a la devoció i espai per a la curiositat, límits que els protegeixin i llibertat per a crear. I temps per a descansar, jugar, treballar.
Els nens necessiten que se’ls introdueixi a un món de principis, i que se’ls doni la llibertat per a descobrir els seus propis.
L’esperit de la infantesa demana protecció i aliment.
És una part essencial de cada ésser humà.