Durant aquestes dates, el regne animal i la natura que ens envolta comencen l’època d’hivernació. Els cossos esgotats cerquen l’escalfor, la foscor i el silenci. Els arbres perden les seves fulles. Els boscos es queden en silenci. És un temps per descendir i descansar, per assimilar, des de la calma i la quietud, tot el que ha succeït durant aquest any que s’acaba. Però, què passa al nostre voltant? Llums, soroll, tràfec, brogit, consum… Sembla que ens vulguin arrossegar cap a l’indret contrari al que ens demana el cos. Regalem-nos, doncs, tornar a abraçar el sentit del solstici. Deixar-nos portar per aquesta tendència natural que ens empeny a anar cap endins, com fan totes les criatures. El fred només és amarg si estem lluny del caliu de les nostres llars. Si seguim el camí suau i tranquil cap al nostre interior veurem com l’hivern, de fet, és amable ja que ens permet entrar dins la foscor de nosaltres mateixos, escoltant, acceptant i estimant.
L’hivern elimina les distraccions, el soroll i ens presenta el moment perfecte per reposar i retirar-nos. Després, en un no res, recomençarà tot altra vegada amb el nou any, i com una llavor plantada en les profunditats de la terra, ens alçarem amb energies renovades un cop més per córrer, riure i ballar sota la llum del sol.
Gaudiu de l’hivern i bon advent a totes i a tots.
