Era l’únic adolescent que encara no havia parlat. Quedaven uns escassos minuts per finalitzar la conferència-debat d’en César Bona quan va decidir-se a demanar el micro. Us explicaré una història, va dir: un dia van decidir fer un experiment amb una fulla. Li van posar un sensor d’aquests que posen a les màquines de la veritat. Mentre li deien paraules amables, el sensor que estava connectat a la fulla dibuixava una línia recta i constant. De cop, però, li van dir a la fulla “et cremaré”. A l’instant el sensor va pitar dibuixant una corba agresta. Les fulles hi senten?, ens preguntava, i si no és així, per què quan s’inicia un incendi al principi d’un bosc, els arbres que estan al final comencen a perdre fulles?
La natura, la vida, el cosmos estan vius i interconnectats, però, i nosaltres? Ho estem? Qualsevol ésser viu es pot reproduir, pot créixer, pot procurar-se el seu propi menjar, construir la seva pròpia casa, escoltar-se, contemplar, ser lliure. Guillem, Jon Jandai, Satish Kumar, César Bona, Esteve Humet,… ens han obligat a fer-nos un munt de preguntes durant les jornades d’Educació per a la Vida que han tingut lloc a Pollença durant aquest cap de setmana. Transmetent-nos que cal educar no per al treball sinó per a la vida. I només podrem educar per a la vida quan estiguem connectats de debò amb aquesta, quan poguem parlar des de l’amor. Per a nosaltres mateixos, per als altres, per a la natura.
Potser resulta molt tòpic acabar dient la frase de l’amor és la resposta i és una flor que has de deixar créixer, com cantava John Lennon, però la veritat és que ara més que mai es necessiten valents que vulguin plantar-ne la llavor.
